AL servei de la relaciÓ entre la universitat i l'empresa

Per la millora i la transferència del coneixement.

Qui som

Amb la modèstia exigida pels recursos disponibles, sense fer més soroll del necessari, al llarg dels seus deu anys de vida el Centre d’Economia Industrial ha seguit el camí traçat pels seus objectius fundacionals, que cal recordar eren l’estudi dels problemes de la indústria, per compensar el biaix financer tradicional de la política econòmica espanyola, i la definició de les línies que els agents privats i públics haurien de seguir per a la seva adaptació al marc que l’evolució tecnològica i social ha anat dibuixant.

En resum, es tractava de potenciar un think tank, similar als existents als països més avançats, que fes de pont entre el món acadèmic i l’empresarial i ajudés a crear doctrina i opinió sobre un sector,que alguns anomenen l’economia productiva, i que a Catalunya sempre ha estat el motor essencial del progrés.

Aquest cop la col·laboració entre la Universitat i els organismes representatius dels agents públics i privats ha funcionat. Es tractava d’una condició indispensable per a l’èxit de la iniciativa. Els empresaris no només havien de posar de relleu els problemes més sensibles per al bon desenvolupament de les seves activitats presents al marc que els envolta, sinó també participar en la recerca de receptes i solucions. El llistat de estudis ja publicats palesa l’ampli ventall de temes abordats i també el criteri obert aplicat en la tria dels especialistes, que pertanyen a diferents institucions d’arreu de l’Estat.

Els moments crítics que coneix el model econòmic espanyol vigent en els darrers anys aconsellen, al meu parer, reforçar el paper del Centre, incorporant noves institucions als seus òrgans de direcció i dotant-lo de més recursos. La construcció ha deixat de ser el motor de l’economia i només la indústria, en el sentit modern i anglosaxó del terme, pot agafar-ne el relleu. Una indústria amb alt valor afegit, abocada a la recerca i a la innovació, creadora d’externalitats positives i de llocs de treball estables. Aquesta substitució no es fàcil, requereix canvis importants de mentalitat i de prioritats i visió a llarg termini. Però és l’única via disponible perquè el país torni a ser capdavanter i recuperi les posicions perdudes. El Centre d’Economia Industrial vol i pot ser una de les eines per a l’assoliment d’aquesta transformació.

Antoni Serra Ramoneda
President del Centre d’Economia Industrial

  • thumb-Page_17_-_1.jpg
  • Page_05_-_1.jpg
  • thumb-Page_28_-_1.jpg
  • Page_04_-_1.jpg
  • thumb-Page_19_-_1.jpg
  • Page_12_-_1.jpg
  • thumb-Page_31_-_1.jpg
  • estudi_a_altres_institucions.jpg
  • thumb-Page_24_-_1.jpg
  • thumb-Page_12_-_1.jpg
  • thumb-Page_14_-_1.jpg
  • thumb-Page_22_-_1.jpg
  • Page_09_-_1.jpg
  • Page_06_-_1.jpg
  • thumb-Page_11_-_1.jpg
  • thumb-Page_18_-_1.jpg
  • Page_1_-_1.jpg
  • Page_02_-_1.jpg
  • thumb-Page_30_-_1.jpg
  • thumb-Page_25_-_1.jpg